Cas d'estudi · Institucions i territoris

Gamificació municipal sense app a mida: com crear una experiència ciutadana governable i de baix cost

Cas pràctic anonimitzat d'una experiència mòbil per comunicar projectes urbans-ambientals mitjançant enigmes, punts, rànquing i geolocalització opcional, construïda amb low-code i una base de continguts editable pel propi equip municipal.

gamificación municipal
Cas pràctic · gamificació municipal · low-code · comunicació ciutadana · governança
Lectura estimada: 10 min

Aquest cas pràctic anonimitzat mostra com un municipi de mida mitjana va dissenyar una experiència mòbil tipus joc d'enigmes per comunicar espais urbans-ambientals. La solució incorporava geolocalització opcional, preguntes amb diferents nivells de dificultat, punts, rànquing i un obsequi final, amb una restricció clara: manteniment reduït i capacitat de gestió sense dependre de programadors ni licitacions contínues.

Idea força: la ciutadania no recorda què se li explica. Recorda què viu. Quan la comunicació es limita a cartells, notes de premsa i publicacions, informa; però no necessàriament genera interacció, aprenentatge ni apropiació del projecte.
Resposta directa

Una experiència municipal gamificada no necessita esdevenir una app a mida. Per a un cas basat en continguts, recorreguts, preguntes, punts i seguiment bàsic, una arquitectura low-code connectada a Google Sheets o Excel pot reduir cost, dependència i temps de manteniment. El factor decisiu no és només la plataforma: és que continguts, permisos, privadesa, analítica i rutina operativa quedin governats pel mateix equip municipal.

Si no ho llegiràs, queda't amb això
  • No es va construir una app a mida. Es va dissenyar una experiència mòbil governable mitjançant low-code i una base de continguts editable.
  • El MVP incloïa 10 espais i aproximadament 140 enigmes. El recorregut es podia ampliar sense reconstruir la solució.
  • La geolocalització era opcional. Només era necessari per vincular el joc a presència física o reduir frau si hi havia un premi.
  • Les dades personals es van limitar a allò necessari. Email, àlies, consentiment, progrés i puntuació.
  • El principal risc no era tècnic. Era de governança: sense cap responsable, activació i revisió periòdica, l'eina podia quedar sense ús.
10Espais inicials al MVP
~140Enigmes dissenyats
~80 hCàrrega aproximada de construcció
GlidePlataforma low-code
Sheet / ExcelBase de continguts i regles
~588 USD/anyLlicència típica del pla intermedi descrit
Què no es va fer, a propòsit
  • No es va programar una aplicació a mida.
  • No es va crear dependència permanent de desenvolupadors.
  • No es va dissenyar un manteniment que obligués a licitar cada canvi menor.
  • No es van recollir dades per acumular informació: només les necessàries per a progrés, rànquing i obsequi.



Com llegir aquest cas

No és una defensa genèrica del low-code ni una comparació universal contra el desenvolupament a mida. És un cas concret on l'objectiu, la complexitat, les dades i el manteniment feien raonable una solució lleugera. Quan les integracions, l'ús fora de línia o els requisits de compliment són més exigents, l'arquitectura s'ha de revisar.

1. El problema real: comunicar projectes urbans-ambientals sense perdre la ciutadania

Comunicar un projecte urbà-ambiental a ciutadania sol acabar en allò de sempre: un cartell, un post, una nota de premsa i, amb sort, un acte inaugural. El problema no és “manca de comunicació”. El problema és manca d'interacció: la gent no recorda el que no viu. I un projecte basat en solucions basades en la natura (SBN) —parcs renaturalitzats, rieres recuperades, ombra, drenatge sostenible, biodiversitat— s'entén millor trepitjant-lo que llegint-lo.

En projectes de SBN hi ha un patró repetit: s'hi executa una intervenció; es comunica “allò que s'ha fet”; i al cap d'uns mesos la ciutadania ja no connecta el “què” amb el “per què” ni amb el benefici al seu dia a dia. Resultat: el projecte queda exposat a la crítica fàcil (“han gastat en quatre plantes”) perquè no ha estat traduït a valor quotidià.

Repte real (no retòric)
  • Educar sense avorrir.
  • Connectar beneficis amb la vida real (salut, confort tèrmic, aigua, biodiversitat, ús de lespai).
  • Arribar a perfils transgeneracionals (famílies, adolescents, adults i grans).
  • Mesurar impacte sense construir una “fàbrica de reporting” impossible.
  • Fer-ho sostenible amb estructura municipal limitada.

Aquí apareix el xoc típic: molts ajuntaments assumeixen que “fer-ho bé” implica una app a mida. I això vol dir licitar, mantenir, corregir, actualitzar… i entrar en una roda de dependència. En aquest cas, la decisió va ser la contrària: crear una experiència mòbil que es governa com a contingut.


2. La solució: una experiència mòbil gamificada i governable

El format es va dissenyar per ser simple en ús i potent en aprenentatge: un mapa despais; cada espai amb enigmes (preguntes) i pistes in situ; punts i penalitzacions; progrés visible; i un obsequi final si es completa el recorregut amb un llindar mínim de punts.

El que SÍ és

Una experiència mòbil governable

Es comporta com una app per al ciutadà, però es gestiona com un sistema de continguts: si canvies un text, afegeixes un espai o ajustes un enigma, no obris un tiquet a un proveïdor: actualitzes un Sheet.

El que NO és

Una “app a mida” amb deute

No implica un cicle infinit de contractació per a petites millores ni dependència de programadors per operar el dia a dia. És una eina de comunicació: cal que sigui sostenible amb recursos municipals reals.

Objectiu operatiu (no “bonic”, operatiu): comunicació transgeneracional, educativa, participativa i mesurable. La decisió tècnica que ho fa viable: no programar. Usar una plataforma low-code (Glide) amb un Google Sheet/Excel com a base de dades.

Què compra realment un ajuntament aquí?.
No compra “una app”. Compra una manera de comunicar que genera interacció: la ciutadania recorre espais, resol enigmes, aprèn què es va fer i per què (benefici clar) i deixa traçabilitat mesurable. El cost recurrent queda reduït al mínim perquè el contingut viu en un Sheet governable.

3. El cas pràctic: 10 espais, uns 140 enigmes, punts i geolocalització opcional

La primera versió (MVP) va incloure 10 espais (ampliable a tots els espais verds del municipi, renaturalitzats o no). En total, es van dissenyar aproximadament 140 enigmes, amb variació per mida de l'espai: en grans, 15–20 preguntes; en petits, ~10.

3.1. Progressió real: no és “nivell 1 → nivell 2”, és “espai → experiència”

No hi havia una progressió de dificultat lineal. Cada espai combinava preguntes de diferents dificultats per garantir accessibilitat: preguntes molt fàcils (entrada), preguntes mitjanes (aprenentatge) i preguntes difícils (repte). El “nivell” és el propi espai: el recorregut el marca el ciutadà segons el ritme.

3.2. Puntuació i penalització: premiar el que juga de veritat

La puntuació variava segons dificultat (ordre de magnitud 10–40 punts). Si es responia malament, es restaven punts. La lògica és deliberada: premiar qui busca pistes, observa i respon amb intenció.

3.3. Geolocalització: opcional segons objectiu (participació vs control de premi)

El MVP era 100% funcional sense geolocalització: útil si la prioritat és participació i educació fins i tot des de casa. A la versió de llicència, la geolocalització permetia reconèixer on és l'usuari i mostrar pistes en base a proximitat, reduint trampes si hi ha obsequi.

Decisions per minimitzar fricció
  • Respostes tipus test (múltiple opció) al MVP: menys fricció, més participació.
  • Idioma únic coherent amb comunicacions municipals del territori.
  • Accés per QR sense descàrrega (i descàrrega opcional si voleu).

En una evolució posterior, es van incorporar enigmes que permetien pujar una imatge/foto com a prova. No com a “capritx”, sinó com a recurs pedagògic i de participació (observació de l'espai i els seus elements).

1. Entra QR / enllaç Consentiment 2. Tria Espai + mapa 3. Juga Enigmes + pistes 4. Aprèn Què/per què/benefici 5. Punts Llindar Si completeu i supereu llindar: canvi d'obsequi en equipament municipal.
Recorregut real: el nivell és l'espai. El ciutadà entra per QR, juga al seu ritme, aprèn el perquè de cada intervenció i acumula punts fins a llindar de bescanvi.

4. Arquitectura low-code: Sheet, aplicació i analítica

El disseny tècnic “lleuger” és el que fa que això sigui replicable. La lògica es redueix a tres peces: una base de continguts (Sheet), una capa dexperiència (Glide) i una analítica operativa basada en els registres dús.

Google Sheet / Excel Continguts i regles Espais + enigmes App low-code (Glide) Mapa, joc, scoring Registre/consentiment Analítica operativa Ús, progrés, retorn Temps mitjà
Arquitectura deliberadament simple: el contingut viu en un Sheet governable per tècnics; l'experiència i l'scoring a Glide; i l'analítica s'alimenta del comportament registrat.

4.1. Taula: quines dades necessita el Sheet (camps mínims)

Si vols un sistema mantenible sense “tocar codi”, necessites estructura mínima i estable. Aquí hi ha el mínim viable. (Pots enriquir-ho amb més camps, però això ja permet operar i escalar.)

Full Camp Tipus Obligatori Per què serveix
ESPAIS id_espaitext/númeroClau única estable
nom_espaitextTítol visible
descripcio_breutextContext en 2–4 línies
latitudnúmeroRecomanatMapa / geolocalització
longitudnúmeroRecomanatMapa / geolocalització
url_imagen_portadaURLRecomanatCard/llistat
visiblebooleanPublicar/amagar sense esborrar
ENIGMES id_preguntatext/númeroClau única
id_espaitext/númeroRelació amb espai
titulo_preguntatextLlistat de preguntes
preguntatextEnunciat
opcio_a/b/c/dtextTipus test (4 opcions)
resposta_correctatextA/B/C/D
explicaciótextQuè es va fer, per què i beneficio
dificultattextInfantil / familiar / experta
puntsnúmero10–40 aprox. per nivell
penalització_fallidanúmeroA configResta en fallar
url_imagen_pistaURLOpcionalPista visual
activabooleanActivar/desactivar
CONFIG llindar_obsequinúmeroPunts mínims per bescanvi
penalització_fallidanúmeroResta per error
text_instruccionstextCom jugar (passos clars)
politica_privacitat_urlURLConsentiment previ
Nota tècnica (important per a governança).
A molts muntatges, el tracking (respostes, progrés) el gestiona la pròpia plataforma en taules internes. El que és crític aquí és que el contingut i l'estructura visquin al Sheet per poder mantenir-lo sense dependència externa.

5. Dades, privadesa i KPIs previstes

Per poder guardar progrés, mantenir rànquing i gestionar l'obsequi, es va utilitzar registre per correu electrònic. Això implica dada personal i exigeix tres coses: consentiment explícit, política accessible i recollida mínima. En aquest cas, l?experiència redirigia a la política de protecció de dades municipal i obligava a acceptar abans de començar a jugar.

5.1. Taula: dades recollides de ciutadania (mínim per a scoring/ranking)

Dada Per què es fa servir Recomanació de disseny
Email Identificar usuari, desar progrés i sumar punts Evitar exposició pública; no mostrar-ho en rànquing
Nom/Àlies Perfil visible i rànquing Usar àlies per a rànquing; evitar nom complet per defecte
Acceptació de privadesa Evidència de consentiment Bloquejar ús si no accepta; enllaç estable a política
Punts / medalles Gamificació i progrés Dada funcional, no sensible; mantenir calculat
Foto (opcional) Avatar o proves (si s'habilita) Només si aporta; si són proves, definir retenció i revisió
Rol (admin/usuari) Gestió operativa Separar clarament permisos interns
Regla pràctica (sector públic)
  • Recollir el mínim imprescindible.
  • Rànquing per àlies (no per email).
  • Retenció limitada i mecanisme d'esborrament clar.

5.2. KPIs previstos (mesurables amb la pròpia plataforma)

Aquest punt és important: com que es tracta d'un pilot lliurat i llest per activar, les mètriques no es van arribar a explotar. Aquí no hi ha “resultats inventats”. El que sí que existia era un set de KPI previstos, mesurables amb l'analítica bàsica de la plataforma:

Nombre de ciutadans que van fer servir l'app (usuaris únics / registres)
% completat (1 espai / 5 espais / total MVP)
Taxa de tornada (dies fins a segona sessió / represa)
Temps mitjà per usuari (per sessió i acumulat)

Aquests KPI serveixen per prendre decisions operatives, no per “decorar un informe”: si hi ha molts accessos però poca finalització, hi ha fricció; si completen un espai però no tornen, manca activació; si certes preguntes fallen massivament, hi ha ambigüitat o mala pista; si el temps és mínim, potser el contingut no enganxa o és massa fàcil.


6. Cost anual i recursos: low-code davant de desenvolupament a mida

En aquest cas, el cost recurrent es recolza en una llicència anual de l'ordre de ~600 €/any (pla intermedi típic ~588 USD/any). La resta és feina interna o de suport: redacció, validació i càrrega de continguts. La construcció va consumir ~80 hores, no per complexitat tècnica, sinó per validacions i dependències internes.

6.1. Taula: cost anual i recursos

Concepte Low-code (Glide + Sheet) Desenvolupament a mida (app nativa/a mida)
Construcció inicial (bàsica, amb plantilles) 1.500–2.000 € 25.000–80.000 €
Construcció inicial (geo + gamificació + escalat) 2.500–6.000 € (segons hores) 40.000–120.000 €
Llicències / any 0–600 €/any (segons pla) 0–3.000 €/any (serveis tercers, mapes, hosting, etc.)
Manteniment / any (hores) 2–6 h/mes (contingut + ajustaments) 6–20 h/mes + proveïdor
Dependència de proveïdor Baixa Alta
Canvis petits (text, afegir espai) Minuts (Sheet) Dies/setmanes (tiquet + esprint)
Requisit de licitació continua Evitable (segons marc) Molt probable
Dues notes professionals (per no vendre fum).
1) Low-code no “guanya sempre”: si necessites integracions complexes, offline avançat o compliment extrem, canvia lenfocament.
2) Per a comunicació ciutadana educativa amb dades mínimes i contingut editable, low-code encaixa especialment bé perquè redueix dependència.

7. Llançament en 30 dies i governança operativa

Aquí hi ha la part que més ajuntaments subestimen: la tecnologia es lliura en una data; l'adopció es fa amb rutina. Si vols llençar en 30 dies sense improvisar, això és el pla mínim viable.

Setmana 1 — Abast, continguts i governança

  • Definir objectiu “de veritat” (participació/educació/visites/reputació), amb prioritat.
  • Decidir el format d'accés: QR sense descàrrega (recomanat) + descàrrega opcional.
  • Definir MVP: 10 espais inicials + llista d ampliació.
  • Tancar scoring: punts per dificultat + penalització per error + llindar d'obsequi.
  • Anomenar owner operatiu amb temps assignat (encara que sigui 30 minuts/setmana).

Setmana 2 — Producció de continguts (sense literatura)

  • Per espai: descripció breu + 10–20 enigmes.
  • Barreja recomanada: 30–40% infantil/familiar, 40–50% familiar, 10–20% experta.
  • Cada pregunta ha d'incloure “explicació”: què es va fer, per què benefici clar (2–5 línies).
  • Revisió creuada: comunicació redacta, medi ambient vàlida.
  • Assets mínims: 1 imatge per espai + pistes visuals quan apliqui.

Setmana 3 — Privadesa, registres, proves i antifricció

  • Decidir si hi haurà registre (si hi ha obsequi i rànquing, ho necessites).
  • Implementar el consentiment: enllaç a política + casella obligatòria abans de jugar.
  • Provar en mòbil real: iOS/Android, perfils jove/adult/major.
  • Test de ruta: calibrar 2 espais grans i 2 petits per a temps i fricció.
  • Ajustament de punts: evitar frustració i evitar “regal” per atzar.

Setmana 4 — Activació física + activació digital (si no, mor)

  • Senyalètica mínima: QR en tòtem/cartell a cada espai (encara que sigui temporal).
  • Coordinació amb equipaments per a bescanvi: punt, horari, control simple i estoc.
  • Pla de difusió mínim: 3 posts (inici, recordatori, rànquing/top jugadors), + 1 pàgina web municipal.
  • Mesura 30 dies: usuaris, % completat, retorn, temps mitjà, preguntes més fallades.

7.1. Responsables i rutina prevista (el que decideix si es fa servir)

El model operatiu previst va ser deliberadament simple: l'empresa pública municipal responsable de comunicació assumia activació i manteniment editorial i l'equip tècnic validava continguts. La rutina: revisió mensual d'objectius i ajustaments entre tots dos.

Lliçó dura (i útil)

El que és barat no és la llicència; és la governança. Amb low-code pots reduir cost i dependència, però si ningú no assumeix rutina mínima (contingut, QR, difusió, ajustaments), el projecte acaba igual: en un calaix.

Plantilla de continguts, estructura de Sheet i checklist de llançament

Per replicar aquest enfocament sense entrar directament en una aplicació a mida cal una base que l'equip pugui governar: estructura de continguts, camps del Sheet, regles mínimes i una seqüència de llançament.


Del diagnòstic a una estratègia governable

Converteix els informes sobre clima, verd i biodiversitat en prioritats, projectes i finançament

Si treballes en un ajuntament i et reconeixes en aquest escenari —informes sòlids sobre clima, verd o biodiversitat, però sense una estratègia clara per prioritzar barris, ordenar projectes i accedir a finançament— podem ajudar-te a fer el següent pas.

L'objectiu és convertir aquests diagnòstics en una Estratègia d'Infraestructura Verda i Blava governable, prioritzada i finançable pel teu municipi, sense produir més documents que acaben al calaix.

Preguntes freqüents sobre gamificació municipal low-code

FAQ

Respostes directes per a equips municipals que necessiten comunicar projectes urbans-ambientals amb interacció real, baix manteniment i una estructura que es pugui governar internament.

Això és una “app de veritat” o una web?

És una experiència mòbil que es pot comportar com a app i/o accés web. El que és important no és el nom: és que el ciutadà entra en segons amb un QR, juga i aprèn sense fricció.

Quan costa mantenir-lo a l'any?

Ordre de magnitud: 0–600 €/any en llicència (segons pla i necessitats) + 2–6 hores al mes per a manteniment editorial, revisió i activació mínima.

Quan triga a muntar-se una versió bàsica?

Amb plantilla i abast acotat, 2–4 setmanes. En aquest cas es van invertir 80 hores per dependències internes i validacions.

Necessito geolocalització?

Només si vols “ancorar” el joc a presència física i reduir trampes per a premi. Si lobjectiu principal és participació i educació, el MVP sense geolocalització ja funciona.

Quines dades personals cal recollir?

El mínim per guardar progrés/rànquing/obsequi sol ser email + àlies + consentiment. Rànquing recomanable per àlies i retenció limitada. Evita recollir més dades si no són imprescindibles.

Quins KPI mínims hauria de mirar un ajuntament?

Usuaris (o accessos), % que completa 1 espai, % que completa 5, % que completa tot, taxa de tornada (quan tornen) i temps mitjà d'ús. A més, preguntes més fallades per ajustar contingut.

Què fa que això no es quedi en un calaix?

Un owner i una rutina: 30 minuts/setmana + una microacció de comunicació setmanal durant 6–8 setmanes. Sense això, qualsevol format (car o barat) mor igual.

👉 Si treballes en un ajuntament i et reconeixes en aquest escenari —informes sòlids sobre clima, verd o biodiversitat, però sense una estratègia clara per prioritzar barris, ordenar projectes i accedir a finançament— podem ajudar-te a fer el següent pas: convertir aquests diagnòstics en una Estratègia d'Infraestructura Verda i Blava governable, prioritzada i finançable per al teu municipi, sense més documents que acaben al calaix.

T'avisem quan publiquem nous continguts?

Ens prenem seriosament el teu temps. Només us enviarem articles, guies o eines que us ajudin a millorar, decidir o actuar millor.


Els nostres recursos pràctics i eines on-line

Desplaça't a dalt