Del diagnòstic a la decisió: quan tenir dades no és suficient
Cas real · Com es va convertir un informe científic a l'Estratègia de Infraestructura Verda i Blava de Sant Boi (2025–2035)
Publicat 2 de febrer de 2026 · Categoria: Cas d'estudi · Estratègia · Institucions
En els darrers anys, molts ajuntaments han invertit en estudis sobre clima, biodiversitat o salut urbana.
El problema gairebé mai no és “manca d'informes”. El problema és un altre: com convertir tota aquesta informació en un full
de ruta clara, amb prioritats, terminis, governança i diners darrere. Sant Boi de Llobregat estava exactament en aquell punt
quan iniciem aquest projecte.
Estratègia a deu anys, estructurada a curt, mitjà i llarg termini.
Ciutat mitjana metropolitana, amb barris i realitats molt diferents.
El nostre treball va acabar amb l'aprovació i el lliurament formal de l'Estratègia.
La ciutat ja comptava amb un diagnòstic ecològic sòlid elaborat pel CREAF, amb mapes, indicadors i anàlisis en profunditat sobre la infraestructura verda i blava. Però aquest document, tal com estava presentat, no era utilitzable com a estratègia, ni per poder justificar les subvencions atorgades: no marcava metes a deu anys, no prioritzava barris, no definia un model de governança ni un esquema de finançament, i generava frustració perquè l'Ajuntament seguia sense una guia clara per decidir què cal fer primer i per on començar.
Aquest cas d‟estudi explica com, partint d‟aquest informe científic, dissenyem la Estratègia d'Infraestructura Verda i Blava de Sant Boi 2025–2035: un document que ordena la informació, la tradueix a llenguatge de gestió municipal i proposa un full de ruta concret per als propers deu anys.
El nostre treball va acabar amb el lliurament formal del document el 29 d'agost del 2025. A partir d'aquí, la implementació depèn del propi Ajuntament, de les prioritats polítiques, de la capacitat tècnica i de l'accés a finançament. Aquest cas parla del que sí que vam fer: convertir un diagnòstic acadèmic desordenat en una estratègia de ciutat clara, executable i vàlida per a la justificació de les subvencions.
- El repte real que tenia Sant Boi
- Una ciutat mitjana envoltada de verd… però amb un nucli desconnectat
- De l´informe acadèmic al pla de ciutat: el punt d´inflexió
- Què afegim sobre el treball del CREAF (i per què marca la diferència)
- Com s'estructura l'Estratègia Infraestructura verda i blava 2025-2035
- Què guanya l'Ajuntament amb una estratègia així
- Lliçons per a altres ajuntaments amb “tasques pendents”
- Què diu aquest cas sobre lenfocament de Rumb & Resultats
- Preguntes freqüents (FAQ)
1. El repte real que tenia Sant Boi
L'Ajuntament de Sant Boi arribava a aquest projecte amb un actiu important: un diagnòstic ecològic extens elaborat pel CREAF, amb mapes, indicadors i anàlisis detallades de biodiversitat, connectivitat i serveis ecosistèmics.
El problema no era la manca d'informació, sinó que després de diverses rondes de treball, aquest material seguia tenint una lògica acadèmica i fragmentada:
- Moltíssima profunditat tècnica.
- Poca utilitat com a guia de gestió quotidiana.
- Dificultat per explicar als càrrecs electes “què fem primer”, “quins barris van abans” i “com mesurem si avancem”.
- Metes clares a 10 anys (2025–2035) que marquessin el rumb.
- Criteris de decisió per barris i àmbits.
- Un pla dimplementació per fases: curt, mitjà i llarg termini.
- Un model de governança: qui lidera, qui coordina, qui executa.
- Un esquema de finançament connectat amb fons europeus, programes supramunicipals i recursos propis.
- Un sistema dindicadors i seguiment entendible i manejable des de lAjuntament.
A la pràctica, l'Ajuntament disposava d'un gran informe, però no d'una estratègia de ciutat que pogués guiar l'acció municipal durant la propera dècada.
Aquí és on entra la nostra feina. Partint d'aquest diagnòstic científic, reordenem tot el contingut al voltant dels atributs clau de la infraestructura verda i blava de la ciutat, afegim el context socioeconòmic i d'usos del sòl que mancava, definim metes quantificades al 2035, prioritzem territorialment i temporalment les actuacions, dissenyem el model de governança i participació i estructurem els indicadors.
És a dir: convertim un document valuós però poc utilitzable en una Estratègia d'Infraestructura Verda i Blava 2025-2035 que l'Ajuntament pot governar, finançar i executar si així ho decideix. Aquest és exactament el tipus de treball que avui oferim des de Rumbo & Resultats als mòduls d'estratègia i pla operatiu de la Ruta R&R.
2. Una ciutat mitjana envoltada de verd… però amb un nucli desconnectat
Sant Boi és una ciutat mitjana de l´entorn metropolità de Barcelona, amb uns 85.000 habitants i una posició territorial molt particular:
Context territorial
- Al voltant, actius ambientals d'alt valor: sistemes de muntanya, parc agrari i riu Llobregat.
- Al centre, un nucli urbà dens, amb barris molt diferents entre si i zones industrials que fragmenten el territori.
Repte operatiu
En aquest context, el repte no era simplement “tenir més zones verdes” al pla. El repte era dissenyar una infraestructura verda i blava que funcionés com un autèntic sistema de biodiversitat:
- Connectant els grans actius naturals amb la vida diària de la ciutadania.
- Reduint l'efecte illa de calor als barris més densos.
- Millorant l'accés a espais verds de qualitat allà on avui és més difícil.
També era clau integrar Solucions Basades a la Natura en carrers, places, equipaments, patis escolars, cobertes i espais productius, alineant aquesta xarxa verda i blava amb altres agendes municipals: salut, mobilitat, economia local, educació, participació ciutadana.
Tot això, a més, amb:
- Pressió pressupostària.
- Ritmes polítics propis de qualsevol municipi.
- Una estructura tècnica limitada per gestionar projectes complexos.
Dissenyar una Estratègia d'infraestructura verda i blava en aquest context no és pas un exercici teòric. És una decisió de política pública a 10 anys vista.
3. De l'informe acadèmic al pla de ciutat: el punt d'inflexió
El punt de partida era un informe del CREAF amb un contingut tècnic molt robust, però organitzat amb lògica de recerca: capítols llargs, molt de text, mètodes detallats, taules, mapes i annexos.
A les reunions internes, l'Ajuntament es trobava amb preguntes recurrents:
- “D'acord, i això què significa per al meu barri?”
- “Què fem l'any que ve i què deixem per més endavant?”
- “"Quina part d'això podem presentar per justificar les subvencions europees amb garanties?"”
- “Com venem això políticament sense perdre'ns en tecnicismes?”
Aquest va ser el punt d?inflexió. A partir d'aquí, el treball va deixar de tractar-se de “continuar demanant al CREAF més versions del mateix document” i va passar a ser una tasca diferent:
- Traduir el diagnòstic en llenguatge de gestió.
- Ordenar el contingut de manera que es pogués explicar a una reunió d'una hora.
- Prendre decisions: metes, prioritats, fases, governança, finançament.
Aquí és on Rumbo & Resultats aporta valor: no competint amb el treball científic, sinó completant-ho amb la capa estratègica i operativa que la ciutat necessita.
4. Què afegim sobre el treball del CREAF (i per què marca la diferència)
El diagnòstic del CREAF era una base molt bona, però no era una estratègia. La diferència entre una cosa i l'altra està en tot el que es va afegir després. De manera resumida, aquestes van ser les principals aportacions:
4.1. Posar ordre i criteri
El primer va ser posar ordre:
- Reorganitzar la informació dispersa al voltant d'uns quants blocs clars: context territorial, atributs clau de la Infraestructura Verda i Blava, bretxes i oportunitats.
- Sintetitzar conclusions que qualsevol càrrec electe o tècnic no especialista pogués entendre en una primera lectura.
- Eliminar redundàncies i tecnicismes que no aportaven a la presa de decisions.
Només aquest treball d'ordre i de síntesi ja canvia completament la utilitat d'un document.
4.2. Afegir el context que faltava
Un sistema d'infraestructura verda i blava no es dissenya només amb dades ecològiques. Cal creuar-los amb:
- Demografia i vulnerabilitats socials.
- Activitat econòmica i teixit productiu.
- Usos del sòl i dinàmiques urbanístiques.
Per això, hi afegim blocs específics sobre població, dinàmica sociodemogràfica i activitat econòmica, que no estaven desenvolupats a l'informe original i que permeten decidir on té més sentit prioritzar certes intervencions.
4.3. Definir metes clares a 10 anys (2025–2035)
Una de les peces centrals va ser traduir el diagnòstic en metes concretes a deu anys, alineades amb la realitat del municipi i amb les tendències europees:
- Incrementar la presència de verd de qualitat als barris amb pitjor situació de partida.
- Augmentar la cobertura arbòria al nucli urbà per reduir l'estrès tèrmic.
- Millorar el percentatge de població amb accés als espais verds de qualitat a distància caminable.
- Desplegar un nombre determinat de projectes de Solucions Basades a la Natura, amb varietat de tipologies.
- Integrar la Infraestructura Verda i Blava al planejament urbanístic de forma progressiva.
Aquestes fites converteixen l'Estratègia en una cosa avaluable. No es queda en conceptes genèrics, sinó que marca on es vol estar el 2035.
4.4. Prioritzar barris i fases de treball
No es pot actuar a tota la ciutat alhora ni amb la mateixa intensitat.
Per això, l'Estratègia d'infraestructura verda 2025-2035 inclou:
- Barris i àmbits prioritaris, en funció de la vulnerabilitat, el dèficit de verd i el potencial d'impacte.
Curt termini (2025–2027): projectes visibles, pilots, actuacions de baix cost i alt retorn.
Mitjà termini (2028–2031): consolidació d'eixos verds i blaus, projectes de més escala, canvis a l'espai públic.
Llarg termini (2032–2035): integració plena en planejament, actuacions estructurals i connexions supramunicipals.
Aquesta priorització permet gestionar expectatives i planificar recursos.
4.5. Dissenyar la governança de lestratègia
La governança és, amb diferència, un dels punts que més se solen esquivar als plans ambientals. Aquí s?aborda de front. L'estratègia defineix:
- Quin rol té l'equip polític (lideratge, rendició de comptes).
- Quin és el rol de l'equip tècnic (coordinació transversal entre àrees).
- Com s'hi incorporen altres actors: ciutadania, entitats, empreses, centres educatius.
- Quins espais de seguiment i revisió es proposen (comissions, consells, informes periòdics).
Sense això, qualsevol estratègia es descosi així que comencen els conflictes d'agenda i de prioritats internes.
4.6. Connectar l'estratègia amb el finançament disponible
L'altra gran peça que faltava al document original eren els diners. No n'hi havia prou de dir “cal fer més verd”. Calia respondre a:
- Quines línies de finançament poden encaixar amb cada tipus de projecte?
- Quina part pot cobrir l‟Ajuntament amb recursos propis i quina necessita suport extern?
- Com es pot combinar finançament europeu, regional i metropolità sense perdre coherència?
L'Estratègia Infraestructura Verda i Blava 2025-2035 incorpora una visió de finançament que serveix com a guia per preparar memòries, concórrer a convocatòries i estructurar projectes en paquets viables.
| Bloc de valor afegit | Què es va fer | Impacte pràctic |
|---|---|---|
| Ordre i criteri | Reorganitzar, sintetitzar i depurar tecnicismes del diagnòstic original. | Document comprensible per equips politicotècnics en una primera lectura. |
| Context socioeconòmic | Incorporar població, vulnerabilitats i activitats econòmiques. | Prioritzar intervencions on l'impacte social i econòmic és més gran. |
| Metes 2025–2035 | Definir objectius quantificables alineats amb tendències europees. | Permet mesurar avenços i justificar inversions a mitjà i llarg termini. |
| Priorització i fases | Ordenar barris i actuacions a curt, mitjà i llarg termini. | Dóna realisme operatiu i facilita la programació pressupostària. |
| Governança | Definir rols, òrgans de coordinació i espais de seguiment. | Redueix bloquejos interns i aclareix qui fa què. |
| Finançament | Connectar el pla amb línies de finançament potencials. | Augmenta opcions de captar fons i justificar subvencions. |
5. Com s'estructura l'Estratègia Infraestructura Verda i Blava 2025-2035
El resultat de tot aquest treball és un document que qualsevol altre municipi podria fer servir com a referència, amb una estructura clara i lògica:
Introducció i marc
Per què una Estratègia d'Infraestructura Verda i Blava? Com es connecta amb altres agendes municipals (clima, salut, economia local, mobilitat).
Context territorial i socioeconòmic
Posició de Sant Boi a l'entorn metropolità. Fotografia demogràfica i socioeconòmica. Diagnòstic d'usos del terra i activitats clau.
Diagnòstic operatiu de la Infraestructura Verda i Blava
Principals atributs de la infraestructura verda i blava. Bretxes i oportunitats, explicades en llenguatge no tècnic.
Visió 2025–2035 i objectius
Cap on es vol emportar la ciutat en termes de verd, blau i salut urbana. Objectius estructurats en pocs eixos comprensibles.
Metes i línies dactuació
Metes concretes a deu anys. Tipologies dactuació (espai públic, equipaments, cobertes, corredors, etc.).
Priorització territorial i temporal
Quins barris i àmbits es consideren prioritaris. Com s'organitza l'estratègia a curt, mitjà i llarg termini.
Governança i participació
Estructura interna proposada. Mecanismes de participació ciutadana i col·laboració amb altres actors.
Finançament i viabilitat
Línies de finançament potencials. Criteris per agrupar projectes i fer-los presentables a convocatòries.
Seguiment i revisió
Indicadors clau. Ritmes de seguiment. Possibles moments de revisió i ajustament de l'estratègia.
No és un informe per a especialistes; és un document pensat per ser llegit, debatut i usat per equips mixtos politicotècnics.
6. Què guanya l'Ajuntament amb una estratègia així
Més enllà del que és tècnic, l'Estratègia d'Infraestructura Verda i Blava 2025-2035 aporta tres beneficis molt clars per a l'Ajuntament de Sant Boi.
L'estratègia fixa un rumb clar per a deu anys:
- Què es vol assolir.
- On es vol actuar primer.
- Quin tipus de projectes encaixen i quins no.
Això redueix soroll, dubtes interns i discussions improductives.
La infraestructura verda i blava deixa de ser “projectes solts” i passa a ser un marc que ordena moltes peces:
- Projectes despai públic.
- Actuacions de salut i benestar.
- Iniciatives educatives.
- Accions deconomia local i turisme sostenible.
Això ajuda a evitar contradiccions (per exemple, reformes de carrers que ignoren l'estratègia verda) i permet que cada nou projecte s'avaluï en funció de si suma o resta al conjunt.
Una estratègia clara i ben redactada és un avantatge competitiu a l'hora de:
- Presentar-se a convocatòries de finançament.
- Justificar inversions davant d'altres administracions.
- Explicar a la ciutadania per què es prioritzen unes actuacions i no unes altres.
L'Estratègia Infraestructura Verda i Blava 2025-2035 està pensada per servir de document base en tot aquest procés.
7. Lliçons per a altres ajuntaments amb “tasques pendents”
Aquest cas deixa diverses lliçons que es repeteixen a molts municipis:
-
El problema no sempre és la manca d'estudis.
Sovint el problema és que els estudis existents no han estat traduïts a una narrativa estratègica clara. -
Diagnòstic i estratègia són productes diferents.
El primer respon a “com estem”. La segona respon a “què farem, quan, com i amb quins diners”. -
Sense governança i finançament, no hi ha pla.
Si només es parla d'arbre, parc i mapa, però no de qui lidera, qui coordina i d'on surten els diners, el document es queda en pla teòric. -
La bona ciència necessita bona gestió.
Centres com el CREAF aporten un gran valor en diagnòstic. Però si ningú no tradueix els seus resultats a decisions, l'esforç es perd. -
Una estratègia a deu anys no és una foto rígida.
És un marc que permet ajustar prioritats segons canviïn el context polític, econòmic o climàtic, sempre que hi hagi claredat de metes.
8. Què diu aquest cas sobre l'enfocament de Rumbo & Resultats
Aquest cas resumeix bé què fa Rumbo & Resultados quan treballa amb institucions i territoris:
- No competim amb centres de recerca ni amb oficines tècniques. Els necessitem.
En aquest cas, la nostra tasca comença quan el diagnòstic ja existeix i l'Ajuntament necessita convertir-lo en una estratègia que es pugui explicar, aprovar i executar.
En un cas com aquest, fem tres coses clau:
- Ordenar i traduir la informació a llenguatge de gestió.
- Definir metes, prioritats, governança i finançament.
- Lliurar un full de ruta clar i usable durant diversos anys.
A Sant Boi, el nostre treball va acabar amb el lliurament de l'Estratègia Infraestructura Verda i Blava 2025-2035 el 29 d'agost del 2025, és a dir, només es van activar els mòduls d'estratègia i pla operatiu de la Ruta R&R. L'Ajuntament és qui decideix què cal activar, quan i amb quina intensitat.
Això és important dir-ho perquè demostra la modularitat de la nostra metodologia, on cada client escull aquells mòduls que s'ajusten a les seves necessitats, sense perjudici de poder ser ampliats.
A Sant Boi es van activar els mòduls de estratègia i pla operatiu. En altres casos, la Ruta R&R pot incorporar també acompanyament a l'execució (per exemple, com Project Manager ambiental o suport estratègic a la implementació), sempre amb encàrrecs diferenciats i objectius clars.
9. Preguntes freqüents (FAQ)
Respostes ràpides sobre què significa aquest cas destudi i com pot inspirar altres municipis.
Es pot parlar de cas d'èxit si el pla encara no s'ha desplegat sencer?
Sí, definim l'èxit correctament. En aquest cas, l'èxit no és quantes obres s'han acabat, perquè aquesta fase depèn de l'Ajuntament. L'èxit és haver passat d'un diagnòstic acadèmic poc utilitzable a una estratègia clara 2025–2035 a punt per guiar decisions, prioritzar projectes i donar suport a la captació de finançament.
Aquest enfocament serveix només per a ciutats de la mida de Sant Boi?
No. La lògica és aplicable a municipis més petits i més grans. La diferència rau en l'escala, el nivell de detall i el volum de projectes, no en la metodologia.
És obligatori tenir un informe previ com el del CREAF per arrencar?
No és obligatori, però hi ajuda. Si no hi ha diagnòstic, caldrà construir una base mínima d'informació, la Ruta R&R que pot generar sense necessitat de treball de camp com el del CREAF, ja que sol ser suficient per tenir un diagnòstic operatiu. Però si existeix (fet per universitats, consultores o serveis interns), el més eficient sol ser aprofitar-ho i ordenar-ho, en lloc de començar des de zero.
Rumb & Resultats acompanya també l'execució?
Depèn de l'encàrrec. A Sant Boi el treball es va limitar a la fase estratègica i va acabar amb el lliurament del document. En altres casos, podem acompanyar com a Project Manager ambiental o suport estratègic a la implementació, però això són projectes diferents, amb objectius i condicions propis, per això la metodologia Ruta R&R és modular.
Quin tipus d'equip necessita un Ajuntament per treure partit d'una Estratègia Infraestructura Verda i Blava així?
No cal una gran estructura, però sí tres coses mínimes:
- Un lideratge polític que entengui que això és una política a deu anys, no pas una campanya puntual.
- Un node tècnic que coordini àrees i projectes.
- Capacitat per treballar de manera transversal (urbanisme, medi ambient, salut, serveis, educació, etc.).
👉 Si treballes en un ajuntament i et reconeixes en aquest escenari —informes sòlids sobre clima, verd o biodiversitat, però sense una estratègia clara per prioritzar barris, ordenar projectes i accedir a finançament— podem ajudar-te a fer el següent pas: convertir aquests diagnòstics en una Estratègia d'Infraestructura Verda i Blava governable, prioritzada i finançable per al teu municipi, sense més documents que acaben al calaix.
T'avisem quan publiquem nous continguts?
Ens prenem seriosament el teu temps. Només us enviarem articles, guies o eines que us ajudin a millorar, decidir o actuar millor.
