Com abordar una estratègia d'infraestructura verda sense perdre's en el diagnòstic
A molts municipis l'estratègia d'infraestructura verda neix amb impuls i es refreda entre papers. De vegades per excés de diagnòstic; altres perquè es percep com inabordable per a equips petits o sense especialistes. Aquí us expliquem com passar de dades a direcció: visió compartida, prioritats clares i un pla viu que baixi del paper al terreny.
Publicat 9 d'octubre de 2025 · Estratègia infraestructura verda
1. Diagnosticar no és l'objectiu
Un diagnòstic sòlid és valuós, però només si orienta decisions. Massa sovint, el procés es torna un fi en si mateix: catàlegs extensos de dades que no canvien el rumb. El problema s'agreuja quan el lideren entitats amb mirada molt acadèmica sobre ecosistemes, però poca experiència en gestió i direcció de projectes: l'informe és impecable en l'àmbit ecològic, però confús en allò operatiu.
Diagnòstic com a destinació
Mesos danàlisi, fitxes i mapes sense priorització ni responsables.
Diagnòstic com a punt de partida
Informació suficient per decidir i prioritzar amb terminis i amos clars.
Una estratègia no es construeix amb més dades, sinó amb decisions clares sobre què fer amb les dades que ja hi ha.
Com evitar la paràlisi
- Defineix des de l'inici per a què servirà el diagnòstic (planificació, subvencions, obres, comunicació).
- No recopilis informació que no canvieu decisions.
- Fixa límits de temps i abast. Sense data de tancament, l'anàlisi s'expandeix sense fi.
- Assigna un responsable executiu que tradueixi resultats en línies d'acció.
2. La visió compartida va primer
Cada àrea municipal (medi ambient, urbanisme, manteniment, participació, salut) té el seu llenguatge i ritme propis. Sense una visió comuna i ciutadana, l'estratègia es fragmenta en projectes inconnexos. La primera fase ha d'alinear aquesta visió: una construcció transversal que descrigui la ciutat desitjada (més ombra, millor confort tèrmic, espais saludables i resilients).
Com construir aquesta visió
- Sessió breu i dirigida entre àrees clau per identificar punts de coincidència.
- Definir-ne tres eixos estratègics (ex.: connectivitat ecològica, benestar ciutadà, resiliència climàtica).
- Vincular cada projecte a un eix; allò que no encaixi, es posposa o descarta.
La EU Mission Adaptation to Climate Change destaca que les ciutats que avancen més ràpid parteixen d'una visió compartida abans que un llistat tècnic.
3. Estratègia de ciutat, no només ambiental
Reduir la infraestructura verda a un tema “de medi ambient” en limita l'abast. És una estratègia urbana que afecta mobilitat, salut, planificació i comunicació. Una ciutat amb estratègia sòlida no només planta arbres: planifica xarxes de benestar i resiliència.
Actuacions aïllades
Intervencions verdes sense connexió amb mobilitat, salut o espai públic.
Xarxa de benestar
Corredors, ombra i patis escolars alineats amb salut, educació i usos de lespai.
Per què pensar-ho com a estratègia de ciutat
- Connecta amb polítiques de salut, educació i espai públic (finançament creuat i menys duplicitats).
- Defineix indicadors transversals: confort tèrmic, ús de lespai, percepció ciutadana.
- Mesura beneficis tangibles, no només superfície verda o espècies plantades.
El verd no competeix amb la ciutat: la fa més habitable, més coherent i més humana.
4. De l'anàlisi a l'acció: prioritzar
El salt estratègic succeeix en convertir l'anàlisi en decisions executables. Això exigeix un mapa de prioritats: què cal fer primer, amb quins recursos i quin impacte esperar. Un mètode útil és impacte vs. esforç, que identifica accions visibles i factibles.
| Tipus d'acció | Exemple | Impacte percebut | Esforç |
|---|---|---|---|
| Ràpida i visible | Ombres a plaça escolar i bancs | Alt (famílies i grans) | Baix-mitjà |
| Connectivitat | Corredor verd entre dos parcs | Mitjà-alt (ecològic i social) | Mitjà |
| Estructural | Renaturalització de rambla urbana | Molt alt (resiliència) | Alt (multianual) |
El MITECO recomana prioritzar intervencions escalables, mesurables i amb seguiment clar, en lloc de plans perfectes però inerts.
5. Del document al relat ciutadà
L'estratègia no es consolida amb informes, sinó amb legitimitat pública. Cada projecte ha d'explicar quina millora, a qui beneficia i com es mesurarà. No es tracta de simplificar, sinó de traduir la tècnica a experiència quotidiana.
Argot tècnic
“Implantem solucions basades en la natura”.
Llenguatge clar
“Més ombra i menys calor al teu barri aquest estiu”.
Bones pràctiques de relat
- Missatges concrets: què canvia, quan i per a qui.
- Visualització: mapes senzills, fotos comparatives, avenços trimestrals.
- Coherència: connectar cada actuació a un fil narratiu (“una ciutat que respira verda”).
Reforça'l amb Comunicació institucional i participació ciutadana: dóna continuïtat al treball tècnic i legitima decisions amb claredat i escolta activa.
6. Cas pràctic: ciutat mediterrània (~40.000 hab.)
Municipi fictici costaner amb estius molt calorosos, pressupost ajustat i equip tècnic reduït. Parteixen de diversos documents dispersos i mapes incomplets. Durant 4 setmanes, l'ajuntament aplica un enfocament estratègic d'infraestructura verda centrat a visió compartida, priorització i relat clar.
Diagnòstic dispers
Llistats i mapes sense amos ni terminis. Missatges tècnics que la ciutadania ignora.
Ruta prioritzada
3 eixos de ciutat; 6 accions visibles a 12 mesos; KPIs senzills i comunicació clara.
Què van fer (i va funcionar)
- Sessió interdepartamental per fixar visió de ciutat (ombra, connectivitat, confort).
- Matriu impacte vs. esforç: ombres escolars i un tram de corredor verd com quick wins.
- Missatges en llenguatge clar: “Més ombra a 3 places aquest estiu”.
- KPI trimestrals: ús de lespai, sensació tèrmica percebuda, satisfacció veïnal.
Clau de l'èxit: decidir aviat amb informació suficient i coordinar equip + relat. El diagnòstic no desapareix, es dimensiona per habilitar accions que generen confiança i obren portes a projectes més grans.
7. Governança i continuïtat: la clau silenciosa
Moltes estratègies fallen no per manca d'idees, sinó per manca de idees estructura interna per sostenir-les. La governança de la infraestructura verda ha de ser lleugera, però constant: qui decideix, qui executa i qui avalua.
El que és important no és crear noves unitats, sinó donar continuïtat i criteri a les existents. Una coordinació mínima de tres persones –medi ambient, urbanisme i comunicació– pot mantenir viva l'estratègia si es reuneix un cop al mes amb objectius concrets i decisions mesurables.
Les estratègies verdes no moren per manca de pressupost, sinó per manca de continuïtat i responsables clars.
Organismes com ICLEI – Local Governments for Sustainability recomanen crear petits comitès operatius que acompanyin la implantació, ajustant cada trimestre les prioritats i recursos sense refer el pla complet.
8. Checklist ràpid
- Hi ha una visió compartida entre àrees clau?
- El diagnòstic té propòsit i data de tancament definits?
- Hi ha responsables per traduir anàlisis en accions?
- Prioritzes per impacte i esforç, no per volum de dades?
- Comuniques a llenguatge clar amb beneficis tangibles?
👉 Vols avançar en infraestructura verda sense quedar-te al diagnòstic?
A Rumb & Resultats convertim la planificació en acció: visió compartida, prioritats realistes i resultats mesurables.
Revisem el vostre diagnòstic, prioritzem un roadmap de 12 mesos i us ajudem a comunicar-ho amb claredat.
T'avisem quan publiquem nous continguts?
Ens prenem seriosament el teu temps. Només us enviarem articles, guies o eines que us ajudin a millorar, decidir o actuar millor.
