Indicadors per a projectes d'infraestructura verda i blava: línia base, evidències i seguiment

Els indicadors d'infraestructura verda i blava han esdevingut una peça central de molts projectes municipals de renaturalització, adaptació climàtica, biodiversitat urbana, drenatge sostenible, confort tèrmic, salut urbana i solucions basades en la natura.

Però hi ha una confusió freqüent: pensar que tenir indicadors vol dir tenir ja un sistema de mesurament. No és igual. Un indicador escrit en una memòria pot semblar sòlid i, no obstant, no ser encara mesurable, actualitzable, verificable ni útil per prendre decisions.

La diferència rau en l'arquitectura que la sosté: línia base, font de dada, unitat, escala, mètode de càlcul, evidència, periodicitat, responsable, valor intermedi, valor final i ús dins del seguiment o la justificació.

Aquest article no vol oferir una llista universal d'indicadors. Seria un error. Els indicadors depenen de la tipologia dactuació, del municipi, de la línia base disponible, dels recursos tècnics, de lescala territorial, dels requisits de finançament i de la capacitat real de seguiment.

L?objectiu és més operatiu: explicar què hi ha d?haver darrere d?un indicador perquè pugui sostenir un projecte municipal d?infraestructura verda i blava abans, durant i després de l?execució.

1. Per què els indicadors per a projectes d'infraestructura verda i blava fallen més del que sembla

Els indicadors solen aparèixer als projectes com una garantia de rigor. Sincorporen a la memòria, es vinculen a objectius i es presenten com a prova que lactuació es podrà avaluar.

Però a la pràctica molts indicadors fallen per una raó senzilla: descriuen el que es vol mesurar, però no expliquen com s'enfrontarà.

Això és especialment rellevant en infraestructura verda i blava perquè les actuacions no es limiten a produir un output immediat. El resultat depèn de processos vius i evolutius: supervivència vegetal, ombra efectiva, infiltració, biodiversitat, ús ciutadà, manteniment, qualitat de l'hàbitat, control d'invasores, confort tèrmic, aigua, incidències i adaptació al clima.

1.1. La diferència entre mètrica, indicador i sistema de mesura

Una mètrica és una dada: metres quadrats, nombre d‟arbres, percentatge de cobertura, volum d‟aigua, temperatura, nombre d‟incidències o participants. Un indicador és una mètrica connectada a un objectiu ia una interpretació. Un sistema de mesura és l'estructura que permet recollir, validar, actualitzar i fer servir aquest indicador.

La majoria de problemes apareixen quan es confonen aquests tres nivells. Una memòria pot incloure mètriques correctes i, tot i així, no tenir encara un sistema de mesura defensable.

1.2. Per què això importa en projectes finançats

En projectes que aspiren a finançament públic, els indicadors no són només una eina interna. També sostenen l'avaluació, la justificació, el reporting i la comunicació de resultats.

La guia d'indicadors de la Fundació Biodiversitat per a projectes de renaturalització urbana reforça aquesta lògica: els indicadors serveixen per mesurar i seguir la contribució dels projectes als seus objectius, ordenar-ne el reporti i facilitar l'avaluació de resultats.

El problema no és que un ajuntament no vulgui mesurar-ho. El problema és que mesurar bé exigeix temps, dades, mètode, coordinació i capacitat operativa.

L'indicador no es mostra quan escriviu. Es demostra quan es pot mesurar i sostenir en el temps.

2. Què ha de tenir un indicador d'infraestructura verda i blava per ser realment mesurable

Un indicador útil no es pot quedar al nom. Necessita una fitxa mínima que permeti entendre què mesura, com es construeix, d'on surt la dada i com es farà servir.

Aquesta estructura pot ser més o menys sofisticada segons el projecte, però no hauria de faltar en actuacions que aspiren a finançament, seguiment o justificació posterior.

2.1. Un indicador pot ser tècnicament correcte i operativament inútil

Això passa quan l'indicador està ben formulat, però ningú no sap com mantenir-lo. Per exemple: cobertura d'arbratge, diversitat de fauna, sensació tèrmica, funcionalitat d'un SUDS o efectivitat de refugis de fauna poden ser indicadors rellevants, però exigeixen mètode, dades i seguiment.

La pregunta no hauria de ser només si lindicador és interessant. La pregunta correcta és si l?ajuntament podrà mesurar-lo, actualitzar-lo i utilitzar-lo sense generar una càrrega impossible de sostenir.

2.2. La proporcionalitat també importa

No tots els projectes necessiten sensors, models complexos o sistemes GIS avançats. En alguns casos, una evidència proporcional pot ser suficient: fotografies datades, inspeccions tècniques, inventari manual, actes, plànols simples, registres de manteniment o mesuraments bàsics.

La clau és que l‟evidència sigui defensable per al tipus d‟actuació, l‟escala del municipi, l‟ús previst de l‟expedient i el nivell d‟exigència del finançament.

La sofisticació no substitueix la traçabilitat. Un sistema senzill i ben documentat pot ser més útil que un quadre de comandament complex que ningú no actualitza.

3. Línia base d'infraestructura verda i blava: la peça que permet comparar abans i després

La línia base d'infraestructura verda i blava és la fotografia tècnica de partida. Permet saber des d´on comença l´actuació i contra què es compararà el resultat.

Sense línia base, el projecte pot executar obres, plantar, renaturalitzar o restaurar. Però tindrà més dificultat per demostrar quant ha millorat la situació inicial.

A projectes d'infraestructura verda i blava, la línia base pot ser quantitativa, qualitativa, cartogràfica o documental. El que és important és que sigui suficient per a l'objectiu de l'indicador i que pugui sostenir una comparació raonable.

3.1. Què pot formar part duna línia base

La línia base no ha de ser una única xifra. Podeu combinar diferents fonts segons el tipus d'actuació i l'indicador que voleu mesurar.

3.2. Línia base completa, parcial o pendent d'aixecar

A molts expedients reals, la línia base no està tancada al cent per cent en el moment de preparar la sol·licitud. Això no sempre bloqueja el projecte. El que sí que ha de quedar clar és com s'aixecarà, quan, amb quin mètode i qui en serà responsable.

La diferència entre “no tenim dada” i “la dada es calcularà a l'inici amb aquest mètode i aquesta font” és enorme. La primera formulació deixa una escletxa. La segona defineix una tasca de mesura pendent, però traçable.

El problema no és reconèixer que falta una dada. El problema és no tenir un pla creïble per obtenir-lo.

4. Evidències en projectes ambientals: com demostrar que la dada existeix i és defensable

Les evidències en projectes ambientals són el suport que permet defensar una dada, un diagnòstic, una millora o una decisió. Sense evidències, lindicador pot quedar en una afirmació difícil de verificar.

En infraestructura verda i blava, les evidències poden ser molt diverses: documents tècnics, cartografia, fotografies, inventaris, informes, actes, registres de manteniment, mesuraments, contractes, enquestes, sensors o bases de dades municipals.

El punt crític no és només tenir documentació. És que aquesta documentació estigui localitzada, datada, vinculada a lindicador corresponent i disponible per a seguiment o justificació.

4.1. Evidència no és el mateix que dada

La dada és el valor que es reporta. L'evidència és allò que permet defensar aquest valor. Si es reporta superfície renaturalitzada, l'evidència pot ser mesurament cartogràfic, plànol, certificació d'obra o fotografia georeferenciada. Si es reporta una diversitat de fauna, l'evidència pot ser una campanya de mostreig, un informe tècnic o un registre validat.

Aquesta diferència és important perquè un indicador pot tenir valor numèric i, tot i així, no estar prou acreditat.

4.2. Quines evidències convé ordenar des de l'inici

La preparació documental hauria de començar abans dexecutar. Si es busquen les evidències al final, l'equip pot descobrir que no hi ha fotografies inicials, que l'inventari no estava datat, que la cartografia no és comparable o que el mètode de mesura va canviar durant el projecte.

L'evidència no s'improvisa a la justificació. Es dissenya des del començament del seguiment.

Aquesta lògica forma part d'una visió més àmplia de avaluació i seguiment d'inversió pública en infraestructura verda i blava, on preparació, indicadors, seguiment, manteniment, reporting i control operatiu s'han de llegir com un cicle complet.

5. El que demostra un expedient real: Sant Boi Respira + Verd

Sant Boi Respira + Verd permet observar amb claredat el problema: en un projecte real d'infraestructura verda i blava, els indicadors no són una llista decorativa. Formen part d´una arquitectura de seguiment lligada a actuacions, resultats, fonts de verificació, línia base, valors intermedis, valors finals, escala de reporti i metodologia de construcció.

El projecte plantejava una xarxa d‟infraestructura verda i blava urbana connectada entre si i amb l‟entorn, amb actuacions sobre connectivitat ecològica, biodiversitat, renaturalització d‟espais, rieres, parcs, patis escolars, horts, salut urbana i cobertes productives.

Aquesta complexitat feia que mesurar no es pogués resoldre amb una taula simple. Cada indicador obligava a respondre preguntes concretes: quina dada existeix, quina dada hi falta, com s'aixecarà la línia base, qui ho mesurarà, quina evidència ho sostindrà i com es reportarà durant el projecte.

5.1. El paper del pla de mesura i seguiment dindicadors

A Sant Boi Respira + Verd, el pla de mesura i seguiment d'indicadors no era una peça secundària. A la documentació del projecte, aquesta funció s'estructurava com l'acció C3: una acció transversal per establir un sistema de monitorització i reporti robust, facilitar la gestió adaptativa, avaluar l'execució i generar informació rellevant per a comunicació, transparència i resultats.

La pròpia estructura de seguiment distingia tres moments: mesurament ex-ante per conèixer l'estat inicial, seguiment intermedi per detectar desviacions i avaluació ex-post per comprovar resultats, efectivitat i possible escalabilitat de les actuacions.

5.2. Quan el mateix indicador reconeix que la dada s'ha de construir

A la documentació del projecte apareixen indicadors amb valors inicials complets, però també indicadors on la línia base s'havia de calcular a l'inici o el valor final s'havia de determinar durant el desenvolupament de l'acció.

Això no invalida el projecte. Al contrari: mostra una realitat habitual. En infraestructura verda i blava, no sempre es disposa de totes les dades abans de sol·licitar finançament. El que és crític és que l'expedient expliqui com s'obtindran, amb quin mètode i amb quina responsabilitat.

5.3. Què se n'aprèn d'aquest cas

La conclusió no és que els indicadors siguin massa complexos i cal evitar-los. La conclusió és que cal dissenyar-los amb honestedat operativa.

Un indicador pot estar pendent de completar si lexpedient explica com saixecarà la dada. El que no hauria de passar és que una memòria prometi mesurament sense mètode, sense font, sense evidència o sense responsable.

Una matriu dindicadors no demostra maduresa per si sola. La maduresa apareix quan cada indicador té mètode, font, evidència i ús dins del seguiment.

6. Famílies dindicadors en projectes dinfraestructura verda i blava

No hi ha una llista única que serveixi per a tots els projectes. Una actuació sobre patis escolars no necessita exactament els mateixos indicadors que una restauració de riera, un SUDS, una coberta verda, un eix arbrat o una xarxa de refugis climàtics.

El que és correcte és treballar per famílies d'indicadors i seleccionar aquells que tinguin sentit segons la tipologia d'actuació, l'objectiu, la línia base disponible i la capacitat real de seguiment.

La taula següent no s'ha de llegir com a catàleg obligatori, sinó com a mapa orientatiu de famílies d'indicadors que es poden adaptar segons el tipus d'actuació, l'escala municipal i la capacitat real de seguiment.

6.1. Indicadors obligatoris, recomanats i propis

En projectes finançats poden conviure indicadors exigits per lentitat finançadora, indicadors recomanats per guies tècniques i indicadors propis de lentitat beneficiària.

Els indicadors propis poden ser útils si ajuden a explicar millor el projecte, la seva execució o el seguiment. Però han de tenir el mateix rigor mínim: font, mètode, línia base, responsable i evidència.

6.2. No tots els indicadors serveixen per a tots els moments

Alguns indicadors serveixen per justificar execució física. Altres per avaluar impacte ambiental. Altres per detectar deteriorament. Altres per decidir manteniment. Altres per comunicar resultats.

Aquesta distinció importa perquè un indicador pot ser útil a la memòria i poc útil per a la gestió posterior, o al revés. Una bona matriu ha d'explicar per què serveix cada indicador dins del cicle complet.

Un sistema dindicadors no es mesura per la quantitat de mètriques. Es mesura per la utilitat per finançar, executar, justificar, mantenir i corregir.

7. L'enllaç entre indicadors, finançament, reporting i justificació

En finançament públic, els indicadors compleixen diverses funcions alhora. Ajuden a avaluar la coherència del projecte, permeten fer seguiment dexecució, sostenen el reporting i faciliten justificar resultats.

La lògica de fons europeus i PRTR ha reforçat una cultura de fites, objectius, evidències de verificació i traçabilitat. La Orde HFP/1030/2021 formalitza aquest enfocament per al sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Això no vol dir que cada projecte municipal d'infraestructura verda i blava tingui la mateixa càrrega documental. Sí que significa que la cultura de finançament públic es mou cap a més traçabilitat, més evidència i més capacitat de demostrar resultats.

7.1. Reporting no és només lliurar un informe

El reporting comença quan es defineix què es mesurarà, no quan es redacta l'informe final. Si l'evidència no s'ha generat durant el projecte, l'informe final només podrà reconstruir parcialment els fets.

Per això, en projectes d'infraestructura verda i blava convé preveure des de l'inici quines evidències es recopilaran a cada fase: situació inicial, execució, seguiment intermedi, correccions, final de projecte i fase posterior.

7.2. La justificació necessita més que resultats positius

Un projecte pot generar resultats positius i, tot i així, tenir dificultats per justificar-los si no ha documentat bé com es van produir. La justificació no sols demana explicar el que s'ha fet. Exigeix sostenir-ho amb dades, documents, evidències i relació amb els objectius del projecte.

Per això, s'ha de dissenyar un sistema d'indicadors pensant en dues preguntes: quin resultat es vol demostrar i quina evidència permetrà defensar-ho.

El resultat ambiental pot existir, però si no es mesura ni es documenta, perd força com a evidència pública.

8. Indicadors i manteniment adaptatiu: mesurar per corregir

Els indicadors no haurien de servir només per justificar una ajuda. En infraestructura verda i blava també haurien d'ajudar a mantenir, corregir i adaptar la gestió després d'executar.

Això és especialment important perquè molts resultats depenen del temps. La vegetació ha de sobreviure, els SUDS han de mantenir funcionalitat, les rieres no s'han de tornar a degradar, les zones d'ombra han de ser efectives i la biodiversitat necessita seguiment.

Si els indicadors no connecten amb manteniment, la fase posterior queda desconnectada del sistema de mesura.

8.1. Quins indicadors ajuden a mantenir millor

Alguns indicadors són especialment útils per a la fase posterior perquè permeten detectar si l'actuació en conserva la funcionalitat ambiental, social i urbana.

8.2. Mesurar per aprendre, no només per complir

Un sistema d‟indicadors ben plantejat permet aprendre quines solucions funcionen millor, quins espais es deterioren abans, quines actuacions requereixen més recursos i quins criteris de disseny haurien de corregir-se en futurs projectes.

Aquesta és la lògica del manteniment adaptatiu: observar, mesurar, interpretar, corregir i replanificar. No es tracta dafegir burocràcia. Es tracta de reduir deteriorament, anticipar problemes i protegir la inversió pública ja feta.

Si l'indicador no ajuda a corregir, probablement només mesura per complir.

9. Errors habituals en definir indicadors d'infraestructura verda i blava

La majoria derrors no apareixen per falta de voluntat tècnica. Apareixen perquè els indicadors es defineixen tard, sota pressió de convocatòria o sense verificar si el sistema municipal els podrà mantenir.

Detectar-los abans de redactar la memòria evita problemes posteriors en execució, seguiment i justificació.

9.1. L'error de mesurar massa

També hi ha un error contrari: incloure massa indicadors. Una matriu excessiva pot semblar més rigorosa, però si l?ajuntament no la pot actualitzar, validar i utilitzar, es converteix en càrrega administrativa.

El criteri hauria de ser selectiu: indicadors suficients per demostrar impacte, justificar resultats, controlar manteniment i prendre decisions, sense convertir-ne el seguiment en una obligació impossible.

9.2. L'error de mesurar el que és fàcil i no l'important

Alguns indicadors són fàcils de mesurar, però aporten poc criteri. Altres són més complexos, però expliquen millor si funciona funciona. La selecció ha d'equilibrar viabilitat de mesura i valor per a la decisió.

Mesurar metres quadrats executats pot ser necessari, però no sempre suficient. A infraestructura verda i blava també interessa saber si l'actuació millora funcionalitat, biodiversitat, confort, drenatge, ús ciutadà o manteniment.

El bon indicador no és el més sofisticat ni el més fàcil. És el que permet decidir millor amb prou evidència.

10. On entra Rumb & Resultats

Rumbo & Resultados treballa una línia específica per a institucions públiques centrada en infraestructura verda i blava, preparació d'expedient, finançament, execució, justificació, seguiment i protecció d'inversió pública.

En aquesta línia, els indicadors no es tracten com una taula aïllada. Es tracten com a part d‟un sistema: línia base, evidències, fonts, mètode, traçabilitat, responsables, reporting, manteniment adaptatiu i presa de decisions.

L'eina oberta Preparació per a finançament i execució d'actuacions d'infraestructura verda i blava ajuda a revisar si una actuació té una base mínima per avançar i on poden aparèixer bretxes de preparació.

El nivell següent de treball apunta precisament a ordenar indicadors, línia base i evidències perquè l'expedient no només sigui redactable, sinó mesurable, traçable, justificable i útil per a seguiment posterior.

10.1. De la preparació al sistema dindicadors

Una actuació pot superar una revisió preliminar de preparació i, tot i així, necessitar feina específica sobre indicadors. Això passa quan la idea és sòlida, però el mesurament encara no està prou estructurat.

En aquests casos, el pas següent no és redactar més text. És tancar l'arquitectura de mesura: quins indicadors es mantenen, quins es descarten, quina línia base existeix, quina font s'usarà, quina evidència manca i quin seguiment serà viable.

10.2. Què cal llegir o revisar després segons l'estat del projecte

Aquest article se centra en indicadors, línia base i evidències. Segons el punt en què es trobe cada actuació, pot tenir sentit revisar primer la preparació general, el marc complet dinversió pública o el diagnòstic tècnic.

10.3. Fonts tècniques utilitzades per contextualitzar l'article

Aquest article es recolza en marcs tècnics i institucionals sobre infraestructura verda, indicadors, seguiment, finançament públic i justificació. L'experiència de Sant Boi Respira + Verd s'utilitza com a aprenentatge aplicat sobre la dificultat real de convertir indicadors en un sistema de mesura.